dimecres, 26 d’octubre de 2016

12/07/2016. Vicent Partal. La geografia canviant del català. Les llengües són organismes vius i evolucionen i que el futur del català no per força ha d’anar vinculat completament, dic completament, al territori d’origen. El català, com totes les llengües que s’han adaptat a la tecnologia, ha esdevingut ja una llengua global.

Benvolguts,

L’Editorial d’en Partal és la reflexió sobre una notícia apareguda al mateix Vilaweb el mateix dia que es pot visionar a l’enllaç i que té el titular i els primers paràgrafs següents:

Un regidor d’Oriola parla per primera volta en català per defensar-lo dels atacs del PP
Karlos Bernabé, regidor de Canviem Oriola, va defensar la llengua catalana davant la moció contra 'l'ús impositiu del valencià' presentada pel PP.
El 30 de juny, el PP va presentar una moció contra ‘l’ús impositiu del valencià’. El PP ha reaccionat a unes declaracions de Vicent Marzà que havia proposat d’ensenyar el català a les comarques castellanoparlants.
Bernabé, que és castellanoparlant, va començar la seva intervenció dient: ‘Jo ara faré un experiment. No sé si és el primer cop que un regidor parla en català en un ple d’Oriola, però no hauria de passar res. No cauen les parets, no arriba la fi del món i no passa res.’ Sense deixar de mirar els regidors del PP, va explicar que la llengua catalana li permet d’accedir a un mercat de deu milions de persones, ‘però sobretot jo puc gaudir d’Ovidi Montllor, puc emocionar-me amb Raimon i puc llegir Joan Fuster, que també són meus...


I ara l’opinió d’en Partal:


La geografia canviant del català
«Però al final el que ens ensenyen aquestes dues experiències és que les llengües són organismes vius i evolucionen i que el futur del català no per força ha d'anar vinculat completament al territori d'origen»

12.07.2016  22:04

A la redacció de VilaWeb fem servir una eina que ens indica en temps real què llegeixen els lectors. Què estan llegint els lectors en qualsevol moment del dia. Una de les possibilitats que ofereix aquesta eina és veure on són i què llegeixen, sobre un mapa del món. Seguir-ne el dibuix un dia sencer és molt interessant, perquè realment descobreixes que el català, com totes les llengües que s’han adaptat a la tecnologia, ha esdevingut ja una llengua global. A la nit, per exemple, quan me’n vaig a dormir, sempre hi ha més lectors a Amèrica, sobretot als Estats Units, que no als Països Catalans. I si me’n vaig a dormir particularment tard aleshores veig aparèixer els catalanoparlants de l’Àsia, sobretot del Japó i la Xina. Durant el dia el mapa d’Europa és cobert tothora de gent lògicament amb molta més gent als Països Catalans que no pas fora, però amb una presència molt constant també a la resta de la Unió.
Tot plegat ve a tomb d’això que ha passat a Oriola, on fa pocs dies un regidor de Canviem Oriola va decidir de parlar per primera vegada en català al ple municipal. Segurament que una cosa com aquesta no havia passat des del segle XVI, i és lògic, per tant, que la notícia i el vídeo que l’acompanyava fos ahir una de les més visitades i comentades de VilaWeb.

Però la veritat és que ja fa temps que arriben notícies encoratjadores de l’extrem sud. Oriola i el Baix Segura en general viuen un procés incipient de valencianització que només puc qualificar com d’apassionant. Després de tants segles el català torna a ser una llengua viva als carrers d’Oriola, gràcies a les famílies valencianoparlants que s’hi van instal·lant, però també gràcies a iniciatives de tota mena que els oriolans de parla castellana duen a terme per recuperar la llengua que els fou pròpia durant segles. (no en tenia ni idea..)

Si això continua així, doncs, potser aviat haurem de repensar el nostre mapa lingüístic. De fet, al sud de Guardamar hi ha una pedania d’Oriola, Barba-roja, que parla encara català amb normalitat segles després. I ara les iniciatives de les escoles, de la biblioteca, d’algunes empreses i associacions poden fer baixar el mapa de la llengua uns quants quilòmetres més al sud, curiosament mentre retrocedeix en unes altres parts del domini lingüístic.
Al final el que ens ensenyen aquestes dues experiències és que les llengües són organismes vius i evolucionen i que el futur del català no per força ha d’anar vinculat completament, dic completament, al territori d’origen. Així com fa dècades vam ‘descobrir’ l’Alguer, potser un dia d’aquests començarem a considerar com cal aquestes quatre mil persones que tenen el català per llengua d’ús diari a Montpeller, segons els estudis sobre els gitanos catalans a l’estat francès; o els milers llargs que ja el parlen a Califòrnia, segons les dades d’US English. Fa uns quants dies un responsable d’una d’aquestes aplicacions globals per demanar taxis m’explicava que els havia cridat molt l’atenció que a Londres hi hagués un bon grapat d’usuaris que fan servir la versió en català per demanar-los. Cosa que a mi no em va estranyar perquè, per exemple, el mes passat Londres i Madrid estaven entre les vint ciutats on VilaWeb té més lectors. I entre les cinquanta primeres hi havia, a més, París, Bilbao, Sevilla, Berlín, Zúric i Brussel·les…

A algú tot això li semblaran detalls anecdòtics però jo crec que tenen molta força cara a que comencem a tenir una altra visió de la llengua catalana i el seu paper al món. Perquè potser entendrem que si bé el català està en crisi en algunes de les seues zones històriques, per contra comença a traure el cap de manera significativa en indrets d’on havia desaparegut fa segles, com Oriola o Montpeller, o on simplement no s’havia parlat mai, com ara Califòrnia o Londres.
Vicent Partal

Opinió dels subscriptors
Vicent Iborra
Gent que conec del Baix Segura (o Vega Baixa), sempre m’ha comentat que l’últim catalanoparlant oriünd d’Oriola -i de pares catalanoparlants per transmissió directa de la parla- va ser un vell del qual no recorde el nom i que va faltar als anys seixanta. La impressió que tinc és que no fa tant que es va perdre la llengua com ens volen fer creure.

Siga com siga, hem d’aplaudir la iniciativa del jove regidor a l’ajuntament d’Oriola i esperem es sovintege més l’ús del català i es trenquen les barreres culturals i lingüístiques incomprensibles entre el Camp d’Elx i el Baix Segura.

Clara Soler
El fenomen dels gitanos catalanoparlants a França és molt més important del que es veu. Jo he passat per un parell de carrers de Saint Denis de Pile, prop de Burdeus, i la llengua que s’escoltava era el català. Segurament hauríem de fer un estudi més aprofundit perquè estic segura que ens canviaria la percepció de la llengua. El problema és que són gitanos i catalanoparlants. Doble estigma doncs a la França jacobina.

Joan Rubiralta
Si bé és cert que la llengua catalana no és hegemònica en el seu territori, no ho és menys que cada vegada van sortint noves iniciatives per emprar-lo i se’n potencien d’altres que havien quedat una mica aturades, com ara la del voluntariat per la llengua, una experiència que caldria escampar-la arreu dels municipis dels Països Catalans.

És una bona notícia saber que a Oriola el català es torna a parlar pel carrer i ara caldria fer que aquesta normalitat lingüística es fes més oficial i es podria començar per ensenyar-se voluntàriament a les escoles. També és esperançador que hi hagi comunitats catalanes arreu del món que emprin el català entre ells i facin una bona tasca a dins del casals exteriors.

Esperem que amb la futura república, el català sigui la llengua comuna i recuperés l’estatus de llengua normal i habitual, la ciutadania de la Catalunya pogués viure en català i que aquesta empenta s’estengués arreu de la nostra nació.

Josep Segura
Serà interessant llegir els comentaris rebaixant aquest optimisme congènit del nostre director. En el cas de “l’expansió” de la nostra llengua arreu del món, és cert que la diàspora catalana és força estesa, i que per exemple als carrers de Grenoble es pot sentir el català molt més sovint que fa vint anys. Es la conseqüència de la globalització, aquesta “babelització” també és vàlida per a moltes altres llengües.


Víctor Cucurull
Això que a Califòrnia no s’havia parlat mai potser que ho demanem al pare Ginebró Serra, mallorquí, fundador de Los Angeles, Sant Francisco i altres ciutats californianes


Josep Usó
Una gran part dels problemes del català ho són només gràcies al verí que determinades persones i mitjans s’esforcen a abocar sense desmai dia rere dia. Però com tot evoluciona, aquests mitjans han perdut quasi tota la seua influència i bona part d’aquests persones tan tòxiques, han esdevingut menys rellevants. Aleshores, és normal que a un lloc qualsevol, si un client et demana qualsevol cosa en català o en quítxua, faces per entendre’l. No fer-ho així seria estúpid. No passa enlloc del mon. Només a determinades televisions deficitàries, diaris a punt de tancar i ràdios cada vegada amb menys audiència i publicitat. És normal. Si espantes la clientela, et quedaràs sol. Benvinguts a la normalitat als oriolans valencianoparlants. Jo també m’estime l’Ovidi. I a Aute. I l’Edith Piaf. I cadascú canta en la seua llengua. Faltaria més.


Oriol Gil
Podries explicar, benvolgut Vicent, amb un poquet més de detall, “com” és eixa eina de què parles?
M’has deixat molt intrigat…
No sé pas si podré dormir (ni si podré llegir) d’ara endavant sabent-me sota la mirada atenta de VilaWeb
😉

Vicent Partal
Benvolgut Oriol. Només és un Analytics molt evolucionat i sobretot en temps real. Sabem les adreces d’internet des de les quals ens estan llegint i per tant la geografia en sentit ample de la paraula però és impossible saber qui hi ha darrere aquella adreça, que generalment només arriba a afinar a nivell de població. No sabem, doncs, ni que ets tu ni què estàs llegint. Tranquil.


Antoni Carol

Notícies saludables, sí senyor. Això em reafirma en una sospita que —de ben segur— compartim molts: el vot exterior, el vot exterior, el vot exterior… Que n’és d’important per a nosaltres! Cal assegurar que la propera votació concernent a l’àmbit català estigui totalment organitzada i controlada per les nostres autoritats, actuant com un estat. Altrament, tornaríem a patir els abusos del 27S.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada