Benvolguts,
El nostre amic i Company de l’Assemblea de Sant Martí Eduard Voltes fa
un article engrescador aprofitant que sigui a Espanya que
s'hagi instal·lat el núvol negre del descrèdit internacional, la desmoralització social i la
impotència política.
Avalua les sortides
que té l’Estat espanyol, unes ridícules terceres eleccions,
o investidura d'un president feble i
en minoria gràcies a un grapat d'abstencions trànsfugues d'un primer partit de l'oposició
en descomposició accelerada.
En Voltes, proposa,
molt positivament, que a Catalunya, avui,
el No a la independència ja
només l'alimenten (i no és poca cosa) la por a allò desconegut i/o la lleialtat nacional més primària, que és la
lleialtat identitària. Dic primària no en el
sentit de 'rústica, poc cultivada', sinó de 'primera en una gradació':“adhesió a un estat per sentiment, per identitat, no per les
virtuts cíviques del projecte col·lectiu que encarna aquell estat.”
I
conclou que és en aquest punt que cal lluitar, amb lleialtat identitària i
sense por a allò desconegut!
Vegem el brillant article:
La partida final
"L'eixamplament definitiu
de la majoria del Sí passa
per reforçar la credibilitat del
projecte Catalunya independent"
per Eduard Voltas 30/09/2016
No
deixa de resultar curiós que després de tantes advertències i mals auguris
sobre les fractures socials, ensulsiades del PIB i navegacions solitàries per
l'espai sideral que havia de provocar-li a Catalunya l'independentisme, sigui a Espanya que s'hagi instal·lat
el núvol negre del descrèdit internacional, la
desmoralització social i la impotència política. Incapaç de
formar govern durant nou mesos, el sistema polític espanyol es troba
ara davant d'una disjuntiva depriment, perquè la situació creada només ofereix
dues alternatives, i les dues el debiliten encara més:
·
o unes
ridícules terceres eleccions,
·
o
investidura d'un president feble i en minoria gràcies a un grapat d'abstencions
trànsfugues d'un primer partit de l'oposició en descomposició accelerada.
I al fons, Brussel·les esperant amb una multa
de 10.000 milions per incompliment dels objectius de dèficit.
Si la política és confrontació
de projectes, ara mateix el projecte Espanya té poc a oferir en comparació amb
el projecte Catalunya independent.
Simplement no és atractiu perquè no pot
associar-se de manera creïble a cap dels conceptes que mobilitzen l'esperança
dels ciutadans: progrés,
benestar, justícia, democràcia, confiança en el futur. Tant és així, que m'atreviria a afirmar que a
Catalunya, avui, el No a la independència ja només l'alimenten (i no
és poca cosa) la
por a allò desconegut i/o la lleialtat nacional més primària, que és la
lleialtat identitària. Dic primària
no en el sentit de 'rústica, poc cultivada', sinó de 'primera en una gradació':
“adhesió
a un estat per sentiment, per identitat, no per les virtuts cíviques del
projecte col·lectiu que encarna aquell estat.”
És
precisament en aquesta comparació de projectes on, al meu entendre, rau la clau
de l'eixamplament
definitiu de la majoria per la independència. No estic d'acord que, com defensen alguns,
l'eixamplament passi per fer polítiques més d'esquerres o més de dretes per anar a captar segments concrets de l'electorat,
és a dir no
estic d'acord que la clau estigui en l'eix esquerra/dreta. Més aviat
penso que
l'eixamplament definitiu de la
majoria del Sí passa per reforçar la credibilitat del projecte Catalunya
independent
i
ser capaços de transmetre i generar confiança en el futur a una gran majoria de
la societat. Perquè això és el que contrasta feridorament amb el projecte
Espanya. La partida final, n'estic convençut, es juga en l'eix confiança/desconfiança i en la
capacitat que tingui el sobiranisme de resultar creïble. El que ha passat aquesta setmana al
Parlament va en aquesta direcció. El full
de ruta s'ha clarificat moltíssim, s'ha fet entenedor per a la població i per
al món. I s'ha tornat a demostrar que –a Catalunya sí– el centre dreta liberal,
la socialdemocràcia i l'esquerra anticapitalista són capaços de superar les legítimes
diferències i donar-se la mà per un projecte compartit. De fons, a més, l'economia catalana es va despertant.
Tal
com estan les coses a Madrid, només ho podem espatllar nosaltres...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada