dijous, 27 d’octubre de 2016

25/10/2016. Efemèrides. Història. Marc Pons. Tal dia com avui Catalunya vota l'Estatut de 1979. Darrere quedava la llarga, tenebrosa i inacabable nit d'una dictadura brutal. Quedava, també, la lluita incansable de milers de persones anònimes, que amb el seu compromís personal i arriscant la seva vida, havien treballat des de la clandestinitat per assolir de nou un règim de llibertats. PSOE 100 años de historia. PSOE 60 años de historia y 40 de vacaciones...

Benvolguts,
Un nou capítol d’en Marc Pons sobre la Catalunya recent. Hi ha una història subjacent de la que no se’n parla i és que a Catalunya es va arribar a la Transacció amb els deures fets. A Catalunya es va crear una Assemblea de Catalunya, transversal, sense partits polítics que havia propulsat els 4 punts de l’Assemblea: Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia (i Independència, que existia en els papers de l’Assemblea però que no es va arribar a explicitar expressament...). En canvi a l’Espanya amarada de franquisme sociològic aquests sentiments i aquests crits de llibertat no varen ser mai cridats. Concretament el PSOE quan ja havia fet la genuflexió traïdora a la lluita antifranquista, va treure un eslògan que  més o menys deia: PSOE 100 años de historia. I immediatament fou contestat amb un altre eslògan que deia PSOE 60 años de historia y 40 de vacaciones...
A Catalunya durant el franquisme i fora del PSUC no hi havia oposició visible.
Vegem l’article:


25 D'OCTUBRE DE 1979
Catalunya vota l'Estatut de 1979
Marc Pons
Barcelona. Dimarts, 25 d'octubre de 2016
 
Tal dia com avui, fa 37 anys, la ciutadania de Catalunya va votar en referèndum la recuperació de l'autogovern. L'autonomia política de Catalunya quedava restablerta amb l'Estatut d'Autonomia –una reivindicació massiva de la societat catalana del moment– que es convertia en la carta magna de Catalunya. El seu articulat definia Catalunya com una nacionalitat. Recuperava l'oficialitat del català –que compartiria amb el castellà– atorgant-li, però, la categoria de llengua pròpia, això volia dir que havia de ser objecte d'una especial protecció per recuperar el paper social, polític, cultural i econòmic que li corresponia.
El camí per arribar al 25 d'octubre no va ser fàcil. Darrere quedava la llarga, tenebrosa i inacabable nit d'una dictadura brutal. Quedava, també, la lluita incansable de milers de persones anònimes, que amb el seu compromís personal i arriscant la seva vida, havien treballat des de la clandestinitat per assolir de nou un règim de llibertats. Activistes culturals, dirigents polítics i sindicals, i el govern de la Generalitat a l'exili. Quasi els dos terços de la ciutadania van acudir a la cita electoral. El 89% dels vots van ser favorables a l'Estatut, i només el 8% van ser contraris.
Hi ha, però, aspectes més desconeguts que van tenir una gran importància. El projecte inicial era més ambiciós que el redactat final. Els ponents van discutir la relació de Catalunya amb Espanya. Inicialment es va proposar constituir Catalunya com un Estat lliure associat, com Baviera respecte a Alemanya. I es va proposar establir un concert econòmic, com Euskadi respecte a Espanya. Finalment, no va ser possible el consens per l'oposició frontal dels ponents del PSC, liderats per Martin Toval –el braç català d'Alfonso Guerra–. No seria fins al 2006, amb l'Estatut impulsat pel president Maragall –també del PSC–, que s'intentaria corregir el desencís de 1979.
Marc Pons 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada