diumenge, 9 d’octubre de 2016

09/10/2016. Pilar Rahola. Insubmissió. 1880, Primer Congrés Catalanista, 1885, Memorial de Greuges, 1891, Unió Catalanista, que redacta les Bases de Manresa i es produeix l’episodi del Tancament de caixes. La Pilar Rahola explica l’episodi i el compara amb l’estat actual de les relacions Catalunya-Espanya.

Benvolguts,


En l’article s’explica succintament com va anar l’episodi del tancament de caixes del 1898. Període de la Història de Catalunya que s’hauria d’estudiar a totes les escoles...

Després que  el 1880 tingués  lloc el Primer Congrés Catalanista, després que s’hagués presentat al rei Alfons XII el 1885 el Memorial de Greuges dels diputats de l’antiga Corona d’Aragó, després que el 1891 s’hagués fundat la Unió Catalanista, que redactà les Bases de Manresa, i després de no haver trobat cap mena d’enteniment amb Madrid, es va produir l’episodi de tancament de caixes. La Pilar Rahola explica l’episodi, el compara amb l’estat actual de les relacions Catalunya-Espanya i es pregunta:

Per què no ens declarem insubmissos i ens plantem?

Jo aprofito l’espantós atac judicial actual intentant empaperar l’Artur Mas, la Carme Forcadell, l’Homs, la Rigau, l’Ortega, en Turull, l’Anna Gabriel, i continuant portant al TC i retallant lleis promulgades pel Parlament de Catalunya, Pobresa energètica, “Corrides de Toros”, i un llarg etcètera, per preguntar-me també per què no assumim els atacs,

i ens declarem insubmisos, innocents segons les “nostres lleis” i si ens volen declarar culpables, segons les “seves lleis” que no reconeixem perquè provenen de la falsa transició del 1975-1981, que ho facin...

En el nostre article del dia 5: 05/10/2016. El Nacional. ,
hi trobarem la declaració de principis del règim del 1978 que nosaltres proposem, segons la falsa transició:

 Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, l’església i les dretes (i les esquerres com el PSOE), amb la inspiració divina del Caudillo Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una Llei d’Amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat en 40 anys.

Vegem una part de l'article de la Pilar Rahola:

Pilar Rahola. Insubmissió.

En l’article de la Rahola, del juliol del 2012 fa un repàs de les demandes de Concert econòmic des del 1898, el Tancament de caixes, la dissolució de la Lliga de defensa industrial i comercial de Barcelona i la Declaració de l’estat de guerra que assimilava l’impagament al delicte de sedició. [I es / ens pregunta:  “Per què no ens declarem insubmisos i ens plantem?”] En algun moment haurem de dir que no apliquem les lleis que ens són lesives, i veurem què passa. No només es tracta d'una qüestió de dignitat, sinó també d'utilitat.
 Tal vegada la via de la insubmissió és difícil i tortuosa, però sabem perfectament que l'altra és una via morta. 
Aleshores, què fem recorrent-la una i altra vegada? Fem el ximple.
Pilar Rahola
Ja veieu quins raonats condicionants proposem!
Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada