Benvolguts,
En començar aquest Bloc i al mateix temps els Racons del Xerraire fa 5
anys ens varem proposar de comentar o fer articles o presentacions d'actualitat sobre cultura, sobre història i sobre economia entre
d’altres, temes que ens va semblar que eren els que els catalans, la gent del
carrer, els passavolants podien estar interessats. I fent repàs ens adonem
que realment de cultura no n’hem fet tants com hauríem volgut perquè els temes
de rabiosa actualitat tenien més “ganxo” que els de
cultura. Intentarem esmenar-ho!
Anant a l’article, sentim discrepar de l’autor però tal com parla de les
hores el jovent actual no ho fa com els rellotges digitals, sinó tal com ell ho
diu a continuació, com ho fan els castellans. O sigui en catanyol!
Vegem l’article:
22
octubre 2016 2.00 h
DE SET
EN SET
Deures
d'estiu (i 3)
Jordi
Panyella
La que
justifica aquest article comença a ser una assignatura pendent a
qualsevol època de l'any. Més que una assignatura pendent comença a ser una batalla
perduda, com l'amputació d'una falange d'un dit que no pot recosir ni l'agulla
del cirurgià més talentós.
Es
tracta d'una qüestió
de llengua, o millor dit d'hores, o per afinar més encara, de la manera com la
llengua ha deixat de dir l'hora que és. No és que es perdi l'hora,
sinó que el
que s'està escolant pel forat de la mandra és la manera com la llengua catalana
designa el pas inexorable de les busques. Fa mandra pensar en els
quarts transcorreguts de l'hora en curs o en els minuts que passen dels quarts
o que encara falten i s'opta per la fórmula fàcil dels rellotges digitals. Menys deu, i vint, la mitja,
i tothom a parlar com si fos una mala màquina de traduir del castellà.
La cosa és greu, perquè està bé que el llenguatge
evolucioni però no a força d'empobrir-se. Ajuden i molt a aquest atrofiament actituds com la d'un
locutor de la que s'anuncia com la ràdio nacional d'aquest país que, una tarda
de l'estiu ja passat i en un ambient de conyeta radiofònica, abusant de la moda
d'omplir les hores d'emissió de continguts insubstancials, immediatament després de donar
per antena i amb correcció l'hora d'un esdeveniment per a l'endemà, rient-se de
la complicació que a vegades comporta la fórmula horària catalana, “per si algú
no ho ha entès” –potser és ell que no ho havia entès– va repetir l'hora amb la
fórmula digital i castellana. Diu
molt poc de la dita ràdio que els seus locutors considerin que els oients no
entenen la llengua nacional. Inútil posar-li deures.
Quan no es volen tocar ni quarts ni hores no hi ha
res a fer.
Jordi
Panyella
Complements:
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada