diumenge, 2 d’octubre del 2016

30/09/2016. Procés. Estefania Molina. Santamaría: "A la sobirania nacional no se li poden posar comes, ni condicions". “La Constitución portadora de valores eternos”. “Espanya està per sobre de la democràcia”. El Dret a decidir no el podem negociar nosaltres, perquè no és nostre, ni del senyor Puigdemont, ni del govern ni de les cambres. El president vol que negociem sobre un assumpte del qual el propietari en són els 47 milions d'espanyols.

Benvolguts,
Altres espanyols, siguin del PP com del PSOE, el PPSOE vaja, han dit parides semblants a les de la Soraya, com “La Constitución portadora de valores eternos” o “Espanya està per sobre de la democràcia”, etc.
Ara en diuen una de nova:
[El Dret a decidir] "No ho podem negociar nosaltres, perquè no és nostre, ni del senyor Puigdemont, ni del govern ni de les cambres. [El president] vol que negociem sobre un assumpte del qual el propietari en són els 47 milions d'espanyols. Són els seus drets fonamentals".

Soraya i els 47 milions d'espanyols
Potser hem de recordar unes quantes frases estampades en alguna de les successives i minvants  Constitucions espanyoles (totes eternes segons la Soraya) del segle XIX
Un text molt interessant sobre aquesta qüestió és el de la Constitució de Càdis, de 19 de març de 1812, anomenada “la Pepa”.
 En el Títol I  (De la Nación española y de los españoles) hi llegim:
    “Artículo 1.  La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios”.
Artículo 10.-  El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas adyacentes: Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, ... las Islas Baleares y las Canarias con las demás posesiones de África.  En la América septentrional: Nueva España con la Nueva Galicia y península de Yucatán, Guatemala, provincias internas de Oriente, provincias internas de Occidente, isla de Cuba con las dos Floridas, la parte española de la isla de Santo Domingo y la isla de Puerto Rico con las demás adyacentes a éstas y al continente en uno y otro mar.  En la América meridional, la Nueva Granada, Venezuela, el Perú, Chile, provincias del Río de la Plata, y todas las islas adyacentes en el mar Pacífico y en el Atlántico. En el Asia, las islas Filipinas, y las que dependen de su gobierno.”
És curiós comprovar que, essent aquesta Constitució del 1812, els seus redactors fan veure que no saben que Xile i “las provincias del Río de la Plata” ja havien aconseguit la independència  de fet el 1810, i inclouen aquests països en el territori espanyol, com si no hagués passat res.
També crida l’atenció que s’apliqui el criteri del que ara se’n diu el “café para todos” quan, en parlar del territori espanyol en la Península, es posa en peu d’igualtat i en el mateix sac Córdoba, Granada, Jaén, Sevilla, etc. i Catalunya, Navarra , i “Provincias Vascongadas”.
   Quan es redacta la Constitució de 1837, moltes de les possessions espanyoles a Amèrica ja havien aconseguit la independència o hi estaven en camí, i aquestes pèrdues consumades o previsibles fan que el text no concreti els noms dels territoris espanyols, i es limiti a parlar de “las provincias de Ultramar”.
    En promulgar-se la Constitució de 1845 les possessions espanyoles d’Amèrica seguien evolucionant cap a la independència.  L’article 1 és igual que a la Constitució de 1837, i hi ha un article addicional 80 que és igual que l’article addicional 2 de la Constitució de 1837.  La “nación española de ambos hemisferios” s’ha anat encongint
   En el text de la Constitució de 1869 s’observen alguns canvis significatius.  En l’article 1 ja no es parla de “dominios de España”, sino de “territorio español”. Pel que fa a les “Provincias de Ultramar”, com que el procés d’independència ja ha avançat molt, s’opta per concretar el que queda:  Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Com es pot veure en aquest aticle, El mite d’espanya s’està esmicolant, Espanya (el Regne de Castella) ha evolucionat amb el mètode que l’autor anomena de “geometria variable”, o sigui que va passar de ser un altiplà amb pastors i caps de bestiar a posseir mig hemisferi amb milers d’indígenes, no cristians per cert, convertits en esclaus, amb mines d’or i plata abundants, que en 300 anys i un cop el Regne de Castella havia robat tot el que era robable, es va esmicolar i es va independitzar en 27 anys, del 1810 al 1837...
Sempre m’ha fet gràcia pensar si les colònies emancipades el segle XIX encara fossin dels dictadors franquistes o dels Borbons, com s’ho farien en referir-se a l’hora per ràdio o televisió en els diferents territoris “Son las 12, las 11 en Canarias”  i haurien de dir:
“Son las 12, las 11 en Canarias, las 8 en Cuba, las 7 en la Provincias Unidas del Rio de la Plata, las 5 en  el Alto Perú, las 11 en Filipinas, etc...
Vegem ara l’article de l’ Estefania Molina:  

PROCÉS
Santamaría: "A la sobirania nacional no se li poden posar comes, ni condicions"
Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 30 de setembre de 2016
La setmana en què el president Carles Puigdemont ha superat la qüestió de confiança apel·lant a un referèndum que impulsaria com a màxim a finals de l'any 2017, la Moncloa s'obre a parlar dels pressupostos però no del dret a decidir. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, creu que els comptes que aprovi Junts pel Sí, fins i tot si és amb el suport de la CUP, no haurien de presentar cap greuge. Ara bé, si és per negociar el dret a decidir, Puigdemont no podrà comptar amb el govern espanyol actual, perquè considera que la sobirania nacional és "incondicional".
"No ho podem negociar nosaltres, perquè no és nostre, ni del senyor Puigdemont, ni del govern ni de les cambres. [El president] vol que negociem sobre un assumpte del qual el propietari en són els 47 milions d'espanyols. Són els seus drets fonamentals", ha explicat Santamaría, sobre qualsevol acord pel que fa al dret a decidir que passés pel vist-i-plau de l'Estat. Sobre això, la número dos de Mariano Rajoy ha insistit que "a la sobirania nacional no se li poden posar comes, ni condicions, és incondicional, sobirana, està per sobre de tots nosaltres", ha sentenciat.
A aquests efectes, l'Estat ha comparat el dret a decidir amb la negociació de les lleis ordinàries. "Per exemple, podem parlar sobre el que tenim a sobre d'aquesta taula" –un seguit de documents–, però el dret a decidir seria "sobrepassar el mandat dels espanyols". Així les coses, sí que existeix una predisposició de Moncloa per a fer els ulls grossos a uns comptes públics, pels quals Puigdemont demana el suport de la formació anticapitalista. L'efecte és que l'Estat treu importància a la qüestió de la desconnexió econòmica de la Generalitat.
"Esperem que els pressupostos nous de Catalunya es facin, seria l'ideal. I estem habituats a modificar els de les comunitats autònomes (...) No hem d'esperar especials discrepàncies. La realitat s'acaba imposant", ha dit el ministre d'Hisenda, sobre la possibilitat que els comptes catalans contravinguin el sostre fixat per Espanya. El ministre ha evitat així posar l'accent en el fet que els comptes catalans, en cas de superar el topall, ho farien pel trencament amb l'Estat. 
El PSOE i el pressupost
Fonts de la Moncloa han explicat a El Nacional que obtindrà la majoria que necessita per aprovar la reforma pressupostària –aquí explicada– perquè hauria iniciat alguns conctactes amb altres forces. Una possibilitat, no confirmada, és que el PSOE pogués col·laborar a tirar-la endavant. La sospita ve perquè les comunitats socialistes van ser les primeres a demanar com abans millor la creació d'un govern, ja que si no, no podrien aprovar els seus comptes. La reforma serà presentada pel grup Popular al Congrés, ja que el govern en funcions no pot impulsar projectes de llei.
Santamaría no ha volgut entrar a valorar la crisi interna que pateix el PSOE al·legant que no s'han de "immiscuir" i només desitja que el resolgui. Sobre la possibilitat que el rei Felip VI iniciï una nova ronda de consultes per a propiciar un segon debat d'investidura, la número dos de l'executiu en funcions s'ha limitat a dir que és una "prerrogativa regia", no de Moncloa. Rajoy resta a l'espera que la situació a Ferraz prengui llum i asseguren que l'interlocutor vàlid en les negociacions serà la persona indicada per la mateixa formació.
Estefania Molina 
Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada