dilluns, 24 d’octubre de 2016

24/10/2016. Zugzwang (atzucac). Pedro Sánchez. Esos líderes territoriales ya le han avisado de que hay líneas que no puede cruzar; la principal, la unidad de España. Tal com diria el sinistre Alfonso Guerra: Quien se mueve no sale en la foto! L'obligació, que té Pedro Sánchez, de moure fitxa el perjudica, perquè si fa un moviment, la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que es donaria si fos el torn del seu rival...

Benvolguts,
Des que el Bloc dels Oriols el varen anomenar Zugzwang fa dos anys, no m’havia preocupat de saber què volia dir Zugzwang. Ara ho he cercat al Google i he trobat que explica un concepte molt potent relatiu a una determinada situació que apareix sovint en la feina i la vida quotididiana i que molt sovint molts hem experimentat però que no sabíem que tenia un nom!
Ho he cercat al Google perquè he trobat interessant l’article de Julio Llamazares a El País de títol ‘Zugzwang’. La situación de Sánchez recuerda a esa posición ajedrecística, pues cualquier movimiento que haga es perjudicial para él.
Ja ho explica el títol de l’article: qualsevol moviment que faci, qualsevol sortida que intenti, li és perjudicial.
L’article de la Viqui és molt extens, però he copiat només el començament que explica el concepte zugzwang (atzucac). 
Vejam primer l’article de la Viqui zugzwang i a continuació l’article de Llamazares:
Zugzwang
El zugzwang (terme alemany per «obligació de moure») o atzucac és una situació que es dóna de vegades en elsescacs, i també en diversos altres jocs, i que es caracteritza pel fet que un jugador queda en desavantatge com a conseqüència de la seva obligació de moure en el seu torn de joc, a despit que preferiria passar o no haver de moure. L'obligació de moure el perjudica, perquè si fa un moviment, la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que es donaria si fos el torn del seu rival.
El terme troba la seva definició formal en la teoria de jocs combinatòria, on específicament significa que canvia el resultat de la partida de victòria a derrota. El terme és usat de manera menys precisa en jocs com ara els escacs, per exemple, on no s'hi aplica la mateixa definició de la teoria de jocs (Berlekamp, Conway & Guy 1982:16), (Elkies 1996:136). Per exemple, podria definir-se imprecisament com a "el jugador que ha de moure no pot fer res sense fer una concessió important" (van Perlo 2006:479). Posar l'oponent en zugzwang és una manera freqüent d'ajudar el bàndol superior a guanyar la partida. En algus casos és a més necessari per fer la victòria possible. (Müller & Pajeken 2008:173).
El terme zugzwang s'empra freqüentment en els escacs: hom diu que el jugador que té el torn i no té cap moviment disponible que no empitjori la seva posició, es troba en zugzwang (Soltis 2003a:78). Com que qualsevol moviment faria pitjor la seva posició, el jugador estaria millor si pogués passar, o no moure. De vegades, alguns escriptors d'escacs usen el terme zugzwang de diferents maneres (Flear 2004:11–12).[note 1] En algunes obres en anglès, elzugzwang recíproc (vegeu més avall) és anomenat zugzwang mentre que el zugzwang d'un sol bàndol s'anomena squeeze (Hooper & Whyld 1992).
El terme zugzwang fou usat en la literatura d'escacs en alemany el 1858 (o abans) (Winter 1997). Qui primer va fer servir la paraula en anglès fou elcampió del món Emanuel Lasker el 1905 (Winter 2008). El concepte de zugzwang (no la paraula) era de sobres conegut pels escaquistes des de molt abans, ja que és necessari per guanyar l'elemental final de rei i torre contra rei, entre d'altres. El concepte es veu en l'estudi de final publicat el 1604 perAlessandro Salvio, un dels més antics escriptors d'escacs. També apareixia en estudis de shatranj datats abans del segle IX, uns 1000 anys abans de la primera utilització coneguda del terme zugzwang.
En un final, quedar en zugzwang normalment significa passar de les taules a la derrota, o d'una posició guanyadora a unes taules, però també pot significar passar d'una victòria a una derrota, o a una substancial pèrdua de material que probablement afecti al resultat de la partida. Una posició dezugzwang recíproc o de zugzwang mutu és equivalent més precisa descripció de zugzwang en la teoria de jocs. L'oposició és una mena de zugzwang especial (Flear 2000:36). El trébuchet és una altra mena de zugzwang especial discutida més avall.
Les posicions amb zugzwang ocorren amb bastanta freqüència en els finals d'escacs. Per exemple, dotze dels 105 finals del llibre Endgame VirtuosoAnatoli Kàrpov estan relacionats amb el zugzwang (Károlyi & Aplin 2007:358). El Mestre Nacional Alex Angos va escriure un llibre sencer sobre el zugzwang, You Move ... I Win! (Angos 2005). Segons John Nunn, les posicions de zugzwang recíproc (vegeu més avall) són sorprenentment importants en l'anàlisi de finals (Nunn 1995:6), (Nunn 1999:7).

 Whyld 1992, p. 458
Si mouen les blanques entaulen; si mouen les negres perden
  

Flear 2004, p. 11
Juguen les negres, que estan en zugzwang: si mouen, perden la partida
Des del punt de vista de qui mou, hi ha tres tipus de posicions en escacs:
  1. qualsevol dels dos bàndols es beneficiaria si fos el seu torn de moure.
  2. només un dels jugadors estaria en desavantatge si fos el seu torn de moure.
  3. ambdós jugadors estarien en desavantatge si fos el seu torn de moure.
La gran majoria de les posicions són del primer tipus. En literatura escaquística, molts escriptors anomenen les posicions del segon tipus zugzwang, i les del tercer tipus zugzwang recíproc o zugzwang mutu. Alguns escriptors en anglès anomenen les del segon tipus squeeze i només les del tercer tipus zugzwang (Hooper & Whyld 1992) (Hooper 1970:196–97).
Normalment en escacs, tenir un temps d'avantatge és desitjable, perquè el jugador a qui li toca moure té la disponibilitat de fer quelcom que millori la seva situació. El zugzwang ocorre, típicament, quan tots els moviments disponibles són "dolents", afebleixen tangiblement la pròpia posició (normalment passant de taules a derrota, o de victòria a derrota) (Müller & Lamprecht 2001:22).
Zugzwang en escacs[modifica | modifica el codi]
Hooper & Whyld 1992, p. 458
El zugzwang ocorre amb una especial freqüència en els finals, quan el nombre de peces, i també el del número de possibles jugades disponibles és més reduït, de manera que el moviment exacte que es triï és sovint crític. El diagrama a dalt a la dreta mostra l'exemple més simple possible de zugzwang. És el torn de les blanques, que han de triar entre ofegar el rei negre amb 1.Rc6 o abandonar el peó, permetent 1...Rxc7 amb taules per falta de material. Si fos el torn de les negres, l'únic moviment legal seria 1...Rb7, que permetria la victòria blanca amb 2.Rd7 seguit de la promoció del peó al següent moviment.
Si mouen les blanques entaulen; si mouen les negres perden
Flear 2004, p. 11


I ara l’article de Llamazares, que no necessita comentari:


 ‘Zugzwang’
La situación de Sánchez recuerda a esa posición ajedrecística, pues cualquier movimiento que haga es perjudicial para él
Para los que desconocen el arte del ajedrez explicaré que se conoce como zugzwang (del alemán zug, jugada, y zwang, obligatoriedad) a una posición del juego en la que el jugador al que toca mover pieza se enfrenta a una situación penosa: ha de mover, pero con cualquier movimiento que haga pierde.
La situación de Pedro Sánchez, el líder del PSOE, recuerda desde hace tiempo a esa posición ajedrecística, pues cualquier movimiento que haga es perjudicial para él. Está obligado a intentar pactar con otros partidos, puesto que si no lo hace provocaría una repetición de las elecciones, que para él serían muy negativas según todas las encuestas, pero con cualquier partido que pacte también sufriría las consecuencias electorales a corto o a medio plazo, siempre según las mismas encuestas. Si pacta con el PP, porque firmaría su condena a muerte, pues sus votantes no lo entenderían por más que les explicara la necesidad de hacerlo. Si con Podemos y otros partidos de su izquierda, algunos de ellos independentistas pero imprescindibles para llegar a la mayoría parlamentaria suficiente, porque los que se rebelarían serían sus militantes y en especial los llamados barones,
esos líderes territoriales que ya le han avisado de que hay líneas que no puede cruzar; la principal, la unidad de España.
Así que haga lo que haga Pedro Sánchez lo va a hacer mal, no porque intrínsecamente sea así, sino porque todas sus opciones chocan con un electorado que le exige que pacte con otros partidos para promover la gobernación del país pero a la vez no le deja que lo haga con ninguno. Pedro Sánchez, el pobre, a estas alturas se debe de sentir como aquel gallo del cuento infantil que, de camino a la boda de un familiar, se encontró una boñiga en la que se veían varios granos de maíz que despertaron el apetito del ave a la vez que su preocupación: “Si pico me mancho el pico y, si no, me muero de hambre”, se lamentaba mirando aquellos granos apetitosos que en su imaginación brillaban como si fueran de oro pese a estar en una boñiga.
La situación de Pedro Sánchez, pues, no es envidiable, ni mucho menos, como tampoco lo fue la de Rubalcaba, su predecesor al frente del PSOE, castigado por la culpabilidad de una crisis que recayó en exclusiva sobre el socialismo y que aún dura a día de hoy. A mí al menos, no me gustaría estar en su piel, pues como ajedrecista aficionado sé que lo peor que te puede pasar en una partida es tener que mover pieza y no saber cuál, pues con todas las que muevas pierdes.
Julio Llamazares

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada