dilluns, 10 d’octubre del 2016

08/10/2016. Xavier Bru de Sala. Coalició oculta. PPSOE. Mans expertes dels dos partits però de confiança mútua escriuen propostes de guió per a la legislatura, lluny del soroll i més lluny encara de la premsa. Qui vulgui aprendre una lliçó sobre el guionatge de les coalicions ocultes amb espais pactats de discrepància, farà bé de llegir l’únic manual pràctic disponible, l’oportuníssim, i impagable, 'Cuando pintábamos algo en Madrid', de Josep López de Lerma.

Benvolguts,
El Company Lluís del GOAL ens envía aquest article Coalició oculta, que segons ell diu és un Article aclaridor de Bru de Sala on explica el poder dels poders fàctics. Massa vegades pensem que els polítics tenen molt de poder i això no és veritat.
En Bru de Sala usa l’eslogan del Núñez Feijoo, Si el PSOE es crema alguna cosa del PP també es crema. És un eslogan de propaganda governamental de fa una pila d’anys que deia:
Si un bosque se quema algo suyo se quema…
I que fou utilitzat amb molta gràcia per l’humorista Perich per dir:
Si un bosque se quema algo suyo se quema...Señor Conde…
De fet, l’article ens fa veure que les coalicions que  aguanten fan que tothom en surti beneficiat: Pujol i Felipe González, Pujol i Aznar, Rajoy i Susana Díaz…
Vegem l’oportú article per escampar la boira i veure el que cal veure…


Xavier Bru de Sala
Coalició oculta
Velázquez pintaria avui Susana Díaz entregant les claus del PSOE a Rajoy després de llançar Pedro Sánchez des de dalt de la muralla, però ni parlar-ne de saqueig
Dissabte, 8 d'octubre del 2016 - 22:02 CEST
Res s’assemblarà més a l’aliança entre el PP i el PSOE dels propers anys que la ja llunyana i famosa governabilitat, en nom de la qual Jordi Pujol va pactar primer amb Felipe González i després amb José María Aznar. Tinguin, no per probable, sinó per segur que a hores d’ara, i potser des de fa setmanes, mans expertes dels dos partits però de confiança mútua escriuen propostes de guió per a la legislatura, lluny del soroll i més lluny encara de la premsa. El més important del guió que Mariano Rajoy i els acòlits de Susana Díaz acabin aprovant són els espais de discrepància.
¿Com proporcionar estabilitat sense abandonar l’oposició? Això no ho pot fer el PSOE tot solet, sense la complicitat del PP. Tampoc la prepotència ni l’habilitat del PP donen per tant com per fer anar el PSOE com un pur titella sense provocar moviments perillosos de l’electorat. Els socialistes tenen un gravíssim problema i necessiten espais d’autonomia i d’iniciativa per pal·liar-lo.
Si algú arrrosega dubtes de com pinta el futur del bipartidisme, que tingui sempre present la sentència d’Alberto Núñez Feijóo, el flamant i flamíger president gallec, segons el qual si el PSOE es crema alguna cosa del PP també es crema. És la mirada intel·ligent. La que ja comença a prevaldre per damunt dels que preveien que després de la nova 'Rendició de Breda' els vencedors entrarien a sac en la fortalesa conquerida. Velázquez pintaria avui Susana Díaz entregant les claus del PSOE a Rajoy després de tirar Pedro Sánchez des del capdamunt de la muralla, però de saqueig res de res. Al contrari, amics de la candidesa, ben al contrari.
La primera mostra de l’hàbil guió és el gir de Rajoy per ser investit. El corifeu unànime que es fregava les mans amb l’espectacle pressentit del llop destrossant la cabra acabada de caçar s’ha quedat amb un pam de nas. En comptes de sang i cops al fetge, màxima gentilesa: cap condició, res d’exigir vassallatge perpetu com demanava Jorge Fernández Díaz, i amb la ficada de pota demostrava que ha deixat de tenir informació de primera mà. Després de dilluns ve dimarts. Els cargols no es collen a cops de martell, sinó donant voltes al tornavís.
Complementaris
¿Que PP i PSOE s’odien massa per pactar i els paràgrafs anteriors són producte de la fantasia particular de qui firma? Si només parem les orelles a Madrid, potser sí, però si les allarguem, una fins a Sevilla i l’altra fins Galícia passant per Cantàbria, comprovarem, no tan sols la versemblança sinó l’exactitud de la radiografia.
El PP i el PSOE, la part del PSOE que ha guanyat, es complementen.
Els enemics són els altres. Podem, que haurà de quedar aïllat perquè els votants díscols aprenguin que és una opció inútil. I els socialistes de l’Espanya industrialitzada, necessàriament exclosos del repartiment.

Qui vulgui aprendre una lliçó sobre el guionatge de les coalicions ocultes amb espais pactats de discrepància, farà bé de llegir l’únic manual pràctic disponible, l’oportuníssim, i impagable, 'Cuando pintábamos algo en Madrid', de Josep López de Lerma, excopilot permanent de CiU al Congrés dels Diputats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada