dimecres, 26 d’octubre de 2016

14/07/2016. Corrupció. Gemma Liñán. La Fiscalia no veu delicte en les converses de Jorge Fernández Diaz. I per aquest motiu no pensa obrir cap investigació. "Del contingut de les converses no es desprenen indicis suficients per iniciar una investigació penal per preconstitució falsa de proves, per prevaricació administrativa ni pels restants tipus penals".

Benvolguts,

Veig una analogia total entre els moviments de les fiscalies de l’Estat i els partits de basquet. Jo te la paso a tu, tu les desvies a fora. Tu no dius res. Jo torno a insistir cap un altre jugador. Pilotes fora, etc.
Podríem pensar que el tal Fernández té autoodi, però això no pot ser ja que per tenir-se autoodi s’ha de pertànyer al país a odiar i el senyor Fernández com el senyor Iceta, tal com aquest darrer explica són espanyols que viuen a Catalunya, o són castellans que varen passar una època practicant la depredació a Catalunya.  El tal Fernández va néixer a Salamanca o a Burgos o per allà a l’altiplà. Tal com es diu correntment “De ponent ni vent ni gent!”

Vegem l'article i fixem-nos que està ple de "fiscalies"...:


CAS JORGE FERNÁNDEZ
La Fiscalia no veu delicte en les converses de Jorge Fernández Diaz
Gemma Liñán
Barcelona. Dijous, 14 de juliol de 2016
s
La Fiscalia General de l'Estat no veu delicte en les converses que va mantenir el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb l'ex director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, i en la qual parlaven d'actuacions contra dirigents de partits independentistes. I per aquest motiu no pensa obrir cap investigació. Ho acaba d'anunciar en un comunicat on afirma que "del contingut de les converses no es desprenen indicis suficients per iniciar una investigació penal per preconstitució falsa de proves, per prevaricació administrativa ni pels restants tipus penals".

El Ministeri Públic ha rebut diverses denúncies d'ERC per presumptes delictes de prevaricació, revelació de secrets i malversació de fons públics, entre altres tipus penals, que al seu entendre hauria comès Fernández Díaz.

ERC va presentar una querella el 23 de juny, el dia de la revetlla, 48 hores després que es fes públic l'escàndol. La querella dels republicans es va presentar a la Fiscalia Superior de Catalunya i, després el mateix ministeri públic la va derivar a Madrid, perquè és on han passat els fets i perquè el ministre és aforat. Les gravacions es van fer en diverses reunions entre el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, al despatx del ministre, a Madrid.

A més la Fiscalia General de l'Estat ha decidit que tampoc començarà cap tipus d'investigació respecte a l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, perquè com que no és aforat no hi té competències. Les denúncies que afecten De Alfonso s'han reenviat a la Fiscalia de Madrid. Les denúncies sobre De Alfonso són per revelació de secrets i per malversació de fons públics. Per aquest últim delicte, la Fiscalia General de l'Estat reenvia a la Fiscalia de Barcelona la denúncia perquè és competència seva, ja que és un càrrec designat pel Parlament

Sense moure fitxa
La Fiscalia General de l'Estat no ha mogut fitxa des que va sorgir l'escàndol fins ara i ha estat per dir que no investigarà i perquè s'hi ha vist obligada en arribar-li les denúncies. L'endemà de conèixer els fets, fonts del ministeri públic deien a El Nacional que "de moment, res", que no hi havia res previst, però que no descartava que al llarg de les properes hores actués d'ofici. Però al final no va obrir cap investigació d'ofici.

Tot depenia de si tenia sospites que les gravacions eren il·legals o s'havien fet amb recursos policials amb finalitats partidistes. Davant aquests dos supòsits hauria pogut obrir una investigació. Però no ho va fer i ni tan sols quan la Fiscalia va començar a sortir esquitxada en les mateixes gravacions. 

Jorge Fernández Diaz i Daniel de Alfonso van implicar la Fiscalia de Catalunya i el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, en les maniobres per desacreditar el moviment sobiranista pocs dies abans de la consulta participativa del 9-N i, en especial, l'aleshores conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs. També parlaven dels fiscals anticorrupció catalans que no col·laboraven prou amb l'estratègia contra els dirigents independentistes. De l'únic de qui no es queixen és de Fernando Bermejo, el fiscal anticorrupció que porta el cas contra la família Pujol. 
Gemma Liñán 

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada