diumenge, 30 d’octubre del 2016

29/10/2016. Lluís Muntada. La tria sembla feta. Des del 2010 la situació, com explica en Lluís Muntada ha canviat. A Catalunya s’han desmuntat o estan en via de desmuntar-se els tinglados de corrupció i cada cop Catalunya està més sotmesa a Espanya on no s’han desmuntat els tinglados de corrupció! I en Lluís Muntada explica que Espanya ja ha triat entre créixer com a democràcia o ser una dictadura.

Benvolguts,

L’article d’en Lluís Muntada porta com a títol La tria sembla feta. I precisament nosaltres opinem que La tria ja l’hem feta entre els 8 articles presentats avui. Aquest no és el més extens, però és el que més ens ha de fer pensar!
De fet ens ve a dir que després del 10 de juliol del 2010 als catalans ens havia caigut la bena dels ulls. Els catalans vàrem reaccionar a una transició tramposa i vàrem veure que ens havíem autoenganyat, en part perquè els nostres polítics havien fet veure des de la Transacció (que no transició) del 1975-1981 que tot anava bé, que “el peix al cove” (al seu cove) funcionava, que l’Aznar parlava català en la intimitat, i que s’havien folrat descaradament mentre feien veure que vetllaven pel país. Però en part també ens havíem autoenganyat per punyetera comoditat! Era tan bonica la cançó del Jacques Brel “Si c’etait vrai”...
Tanmateix, des del 2010 la situació, com explica en Lluís Muntada havia canviat. A Catalunya s’han desmuntat o estan en via de desmuntar-se els tinglados de corrupció i cada cop Catalunya està més sotmesa a Espanya on no s’han desmuntat els tinglados de corrupció!
I la conclusió d’en Lluís Muntada és que aviat Espanya hauria de triar entre créixer com a democràcia o ser una dictadura. I segons ell ja han triat! Un altre Alzamiento?
Per cert que en Muntada parla d’una frase de Voltaire, però en el Bloc n’hi ha una altra tant interessant com aquella. Cerqueu-la!
Vegem l’article, i reaccionem que el mon no s’acaba encara però la fi de la nostra relació d’amo-esclau amb Espanya sí que s’està precipitant. I és a les nostres mans:

29 octubre 2016 2.00 h
La tria sembla feta
Lluís Muntada
Aquest fenomen té una data precisa: el 10 de juliol de 2010, dia en què hi va haver la multitudinària manifestació de protesta per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.
Just fins abans d'aquell dia, en moltes tertúlies, en trobades d'escriptors, en congressos universitaris, en fires de gremis, en reunions familiars, en jornades d'empresaris i en molts sopars entre colles encara disteses amb la pau artificial dels sedants perquè feia decennis que el Catalunya no despertava de la seva subjugació..., en tots aquests esdeveniments, dic, solia aflorar, grapejada i inevitable, aquella noble declaració de Voltaire: “No comparteixo la seva opinió, però cregui'm que donaria la meva vida per defensar el seu dret a expressar-la.” I tothom aplaudia. I els catalanistes, independentistes i demòcrates tornàvem semicontents (i enganyats) a casa, fonent de nou la servitud voluntària amb la idea somiosa que sí, que una altra Espanya era possible.
Ara, al 2016, quan una de les conseqüències reals de defensar el dret a la lliure expressió de les idees i opinions contràries a les teves podria posar de veritat en risc la teva vida (o una part de la teva vida), ja ningú canta aquell vell bell pensament de Voltaire. L'èpica i el compromís amb la paraula eren només cosa de l'antic règim, el d'abans de la revolta democràtica, quan les paraules i les promeses sortien gratis. Aquella bona gent ha entès que havia de resguardar-se perquè s'acostava l'irreparable:
que aviat Espanya hauria de triar entre créixer com a democràcia o ser una dictadura.
I tot apunta que l'elecció ja està feta.
Lluís Muntada

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada